Núria Añó

29 07 2009

nuvols_baixos“La Sílvia i el seu marit tornen del seu passeig matiner que ha culminat al centre, i tantes botigues i cafeteries que van passant de llarg. Perquè si ara ella, mentre tornen, gosa mirar enlaire, trobarà aquell edifici per on entrava i sortia, pujava escales i les baixava, setmana rera setmana, cada dimarts i dimecres. Una pot seguir el pas ferm del seu marit i, alhora, mantenir la mirada absorta cap a tal façana que comença a quedar enrera, perquè si mira cap a alguna de les finestres més altes podria encara intuir una silueta, una figura a contrallum, com una ombra rera la cortina. Així és com ella es recorda dins d’aquell pis, mirant d’igual mode el carrer i preguntant-se on duia tot allò. I si tornava cap a l’amant, ja no es preguntava res, perquè aleshores ja es podia intuir que ell començava a cansar-se d’ella. És clar que ella no ho volia veure, i ja treia alguna camisa nova que havia comprat en algun d’aquests aparadors que avui passen de llarg. Per més que ara s’aturi en un i el marit segueixi per la vorera, més perdut i més gran que fa uns anys, i també el seu home sembla necessitar-la, o això acaba d’intuir la Sílvia mentre mira preus o, de reüll, a ell. I com sembla girar-se el marit quan s’adona que a la seva vora hi manca l’altra meitat, com si una no es pogués perdre mai, ni tan sols un dissabte qualsevol. Però mirin, el seu home torna a rescatar-la i l’agafa del braç amb un gest afectuós. Abraça’m, pregava aquesta dona a un desconegut, i ella també semblava una altra, no sé, alguna capaç de gastar-se molts diners de cop a canvi d’un simple: de res. El qual deia amb la mirada baixa, amb la boca petita i amb un gest de braç, com si no tingués importància. Però aquí segueix la Sílvia, en aquest recorregut on sempre acaba duent la mà al passamà de casa.”

Fragment de Núvols baixos, de Núria Añó

Núria Añó neix a Lleida el 10 de febrer de 1973 i fins als dinou anys resideix a Mollerussa. Cursa estudis de Filologia Catalana i Llengua Alemanya. Actualment viu a Lleida i compagina l’escriptura amb la traducció.

Publica la seva primera narració als disset anys i des d’aleshores alguns d’aquests relats es troben editats en llibres com Dones i literatura a Lleida (Ajuntament de Lleida, 1997); VIII Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda (Ràdio Molins de Rei, 1997) i Estrenes (Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL, 2005).
Guanya el XVIII Premi Joan Fuster de Narrativa Ciutat d’Almenara. El seu relat de ficció 2066. Comença l’etapa de correcció (2006) ha estat editat a la revista europea Cafè Babel i traduït al castellà, francès, anglès, italià, alemany i polonès.
La novel·la Els nens de l’Elisa queda com a tercera finalista al XXIV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull i va ser publicada per Editorial Òmicron l’any 2006.
L’escriptora morta, publicada el 2008 i Núvols baixos, publicada el 2009, sota el mateix segell editorial, són les seves novel·les més recents. [Biografia extreta de la pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)]

Més informació de l’autora: aquí

About these ads

Accions

Information

One response

23 04 2010
Lola

El millor llibre que he tingut el gust de llegir. Molt recomanable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: